Cementiris i patrimoni històric per Montserrat Flores Juanpere

Cementiris i patrimoni històric

Publicat el bloc de Carrutxa

diumenge 31 d’octubre de 2010
Avui és Tots Sants, el dia per excel·lència d'anar als cementiris. Tot i que les darreres dècades ha disminuït la vinculació amb el món de la mort (entre les generacions joves és menys freqüent visitar els llocs d'enterrament dels familiars difunts), a finals d'octubre hi ha uns dies extraordinaris d'afluència per endreçar els nínxols i tombes, portar-hi flors i, finalment, anar a fer el recorregut.

Moltes persones ho viuen com un moment de retrobada periòdica amb la memòria dels avantpassats. Segons les circumstàncies i els moments, es produeix una barreja de tristesa i de record serè cap a ells. Si la visita es fa en companyia, podreu sentir diàlegs sobre aquella tieta, sobre el besavi o sobre la germana de l'àvia: recordant la seva personalitat o tornant a explicar, per enèssima vegada, aquella anècdota de la seva vida que ja forma part de la història familiar. En altres casos, veureu una persona aturada en silenci davant d'una tomba en concret, intentant superar el dolor per la pèrdua.

Temps per a l'emoció personal concreta, doncs. Però també per a una altra visió sobre el cementiri en el seu conjunt. Aquella que el contempla com una part de la ciutat, que ens parla de nosaltres amb un nivell d'informació històrica, urbanística i de mentalitat semblant a la que ens ofereix, per exemple, la contemplació dels nostres carrers.

Arreu d'Europa, cada vegada és més freqüent que els viatgers visitin els cementiris com una via d'aproximació més a les ciutats on arriben. A casa nostra, aquest costum és més recent, però ja prou important. Per donar-hi resposta, el cementiri reusenc ha iniciat una línia de divulgació patrimonial que es va encetar l'any passat amb les visites teatralitzades nocturnes, enguany amb una segona edició que ha comptat altra vegada amb una gran resposta de públic. Amb un to poètic, encisador i respectuós, els actors de la companyia La Gata Borda conduïen els assistents per diversos racons del recinte antic del cementiri, oferint pinzellades d'història, suggerint els valors artístics i històrics de diferents panteons i acostant-nos a la vida quotidiana d'aquells que els van adquirir i fer construir; de la societat reusenca de l'època, en definitiva.


Enguany, la divulgació patrimonial de Serveis Funeraris Reus s'ha traduït
també en l'inici d'una nova col·lecció de publicacions de petit format, que pretén anar mostrant aquesta dimensió del cementiri: el primer número ofereix una visió global d'història i d'art. És una contribució més al coneixement de la història de la ciutat.

 

Twitter Updates

Gata Borda

Gata 1 1 f. [ZOM] Femella del gat.
Bordar v. intr. [LC] Lladrar amenaçadorament. Els gossos borden: senyal que algú ha entrat a l’hort.
Bord -a 1 1 adj. i m. i f. [LC] Bastard 1 . 1 2 adj. i m. i f. [LC] Nascut de pares desconeguts. Aquella nena era borda, i se l’havien afillada. Un bord, un bordet.
2 adj. [LC] [AGA] Que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.