Sols diem lo que veiem


Apunt de Salvador Palomar al seu bloc La Teiera

Sols diem lo que veiem

«Com que és fosc com una cova,
era del nostre parer
dedicar a això d’INNOVA
un Dames i Vells sencer.
Però seria ensopit.
Farem com cada Sant Pere:
parlarem de culs i pits
i de donar pel darrere.»
No cal que repeteixi que sóc un seguidor habitual del Ball de Dames i Vells. És un clar exemple d’una tradició que es reinventa cada any, perquè recrear-se d’acord als esdeveniments i persones que són d’actualitat és la seva funció. Una manifestació festiva que només es pot copsar, amb tota la seva força, en clau local, malgrat que algunes referències escatològiques o a personatges mediàtics arribin a tothom.
M’ha semblat que, enguany, el ball compta amb el millor text des que va començar a sortir al carrer. Diàlegs àgils, molt ben lligats, punyents i divertits, amb l’adob necessari de llenguatge gruixut i sàtira política, que defugen l’estructura tòpica dels paràgrafs recitats amb estructura repetitiva d’alguns balls parlats. Teatre popular de carrer contemporani sobre referents antics. I, per això –sospito–, prou fidel a l’esperit d’aquells actors provocadors i prohibits de fa tres o quatre segles.
No és pas l’única pràctica tradicional que canvia. O més ben dit: tota manifestació festiva que no interactua amb la quantitat de públic que l’envolta, els referents culturals vigents i les condicions ambientals, que no evoluciona o es deixa de fer, que s’executa d’any en any, com la repetició mimètica d’una imaginària originalitat essencial, és pura i trista paròdia descolorida.
Fins i tot, la nostra estimada i quasi sagrada Tronada s’obstina a cremar cada any una mica diferent, segons el vent o la temperatura, i a fer més o menys fum –fins i tot a transgredir, de tant en tant, l’ordre i començar a cremar per on no toca–, malgrat els esforços titànics d’alguns per fer-nos creure que sempre ha començat a cremar a la mateixa pedra i amb una disposició mil·limètrica dels artificis pirotècnics.
(Les fotografies són de la primera representació del ball, aquest 2012)

0 comentaris:

 

Twitter Updates

Gata Borda

Gata 1 1 f. [ZOM] Femella del gat.
Bordar v. intr. [LC] Lladrar amenaçadorament. Els gossos borden: senyal que algú ha entrat a l’hort.
Bord -a 1 1 adj. i m. i f. [LC] Bastard 1 . 1 2 adj. i m. i f. [LC] Nascut de pares desconeguts. Aquella nena era borda, i se l’havien afillada. Un bord, un bordet.
2 adj. [LC] [AGA] Que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.