Woyzeck, de Parking d'hivern

L'Adrià, l'Ester i el Santi de la Gata Borda aquest desembre estan amb la companyia Parking d'hivern fent "Woyzeck", dirigida per Marc Rosich

Woyzeck és el retrat del procés de deshumanització que pateix el soldat protagonista com a conseqüència de les pressions del seu entorn social, pressions que es veuen exemplificades en el abusos directes del seu superior, el Capità, i els experiments del Metge local, que l’usa com a conillet d’índies per a les seves investigacions. Woyzeck viu en parella amb Marie, la mare del seu fill de pocs anys, però davant l’estat d’absència i la incipient follia del soldat, la relació es veurà truncada de dalt a baix.

Ara que el 2013 es celebra el bicentenari del naixement de Georg Büchner, autor de l’obra, la present adaptació de Woyzeck pretén ser un compendi d’algun dels racons més reveladors de la visió de l’autor. Un homenatge a una obra que en el seu conjunt és breu, però que amb la seva veu influent prefigura l’autor imponent que hauria pogut arribar a ser de no morir a la prematura edat de vint-i-tres anys.

DEL 2 AL 14 DE DESEMBRE A LES 20H

Excepte els diumenge 8 que no hi ha funció

Entrada gratuïta. 

Reserva d’entrades:

reserves.parkingdhivern@gmail.com

FUNDACIÓ PALO ALTO (C/PELLAIRES, 30-38. BARCELONA)

Metro: L4 Selva de Mar // Bus: 26, 38, 41, 71, 141, N6 //  TRAMbesòs: T4 Fluvià

Time Out diu

Dc Des 4 2013

De: Georg Büchner. Dir: Marc Rosich.

'Woyzeck' no és només una obra inconclusa. El brutal i imprescindible text de Georg Büchner –sense ell potser el teatre europeu seria un altre– personifica el mite del caos com a esperó creatiu. El drama existencial del soldat ras Franz Woyzeck era un munt de papers solts oblidats en un calaix, sense ordre, gairebé il·legible. Va ser l'escriptor Karl Emil Franzos qui va recuperar els lligalls i els va reelaborar en la versió que l'ús ha convertit en canònica, encara que amb el debat obert.

La proposta de Marc Rosich (director convidat de Parking Shakespeare) és neta, essencial, lliure del pes metateatral de la troballa del manuscrit i la biografia de l'autor que solen contaminar moltes posades en escena, embriagades davant la possibilitat de tancar el missatge inacabat de Büchner. Rosich en canvi opta per reconduir la tragèdia cap a un entorn més proper a la literatura de postguerra alemanya, com un ressò de l'univers de Günter Grass. El centre del muntatge està ocupat pels personatges i les seves miserables vides. I potser per la mirada alerta –una mica allunyada de la realitat– de l'infant que creix en aquest lloc trist, obligat a deixar-se bressolar per una cançó de bressol que funciona com a mordassa contra el mal de viure.

El treball actoral és potser dels millors que ha ofert Parking Shakespeare, i cal  destacar el treball d'Ester Cort (Marie) i, especialment, el de Carles Gilabert (Woyzeck), amb una gran tensió entre la clarividència i la ràbia de la dignitat amenaçada, i el dimoni de la bogeria i la gelosia.