Hi ha balls parlats de caràcter històric (Moros i Cristians o Mossèn Joan de Vic, tot i que ara no es representa com a ball parlat), de caràcter religiós (com el de Misericòrdia, l'únic que encara es representa a Reus encara que de manera intermitent), de caire cavalleresc, de bandolers (d'En Serrallonga) i de caire festiu i satíric que és el que ens ocupa.
Pere Anguera defineix els balls parlats com a “espectacles populars basats en el diàleg en els quals la música i la coreografia desenvolupen un paper complementari, és a dir en els quals el text i el seu missatge assumeixen el protagonisme”. Els balls parlats a les nostres comarques van ser les manifestacions festives més populars durant una bona colla de segles, fins que van desaparèixer quasi tots a finals del XIX. Els balls parlats són teatre de carrer.
Etiquetes de comentaris:
Dames i Vells
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada