Les malvestats dels Víctor



Extret de La teiera
És habitual que, a moltes viles i ciutats, hi hagi carrers o places dedicades a algun alcalde de temps passats que deixà un bon record per les obres que va impulsar o per la seva actuació en benefici de la població.

A Reus, però, en tenim una dedicada a un personatge blasmat pels seus contemporanis: la plaça del Víctor, denominació que ha restat avui a la que fins al 1869 s’havia conegut com la bassa de Pastells. Josep Rosselló i Martí, conegut com a Víctor, hi tenia la casa a la segona meitat del segle XIX.

Procedent d’Almoster, tenia terres en aquesta població, on encara es coneix el Mas del Víctor, que fou de la seva propietat, i també a Reus. Criava cucs de seda i havia tingut una fàbrica de tòrcer seda, documentada el 1844, a la ciutat.

El 1867 fou nomenat alcalde no constitucional. Es va fer famós per la seva activitat, per urbanitzar la plaça de l’Estació Vella, però sobretot per la persecució de gitanos i rodamons, que eren obligats a treballs forçats: els feia trossejar pedra i adobar carrers. També empaitava els blasfems, amb penes i multes, a vegades força arbitràries. Partidari declarat de la reina Isabel II, a la revolució de Setembre de 1868 els progressistes li van calar foc a la casa i el van perseguir, li van embargar les propietats i potser l’haurien mort de no haver aconseguit escapar. Fou una fugida rocambolesca, conduint un tren, en direcció cap a Lleida. Marxà a França i va morir a Bordèu no abans del 1885, sense haver volgut tornar mai.

La mala imatge del Víctor restà reflectida en un romanço popular, «Las maldades del Víctor». Els romanços eren, a l’època, un mitjà de comunicació potent en la difusió dels esdeveniments i les idees. Fets imaginaris o reals, amb el corresponent toc d’exageració i fantasia –com fan avui algunes cadenes de televisió–, eren explicats, o cantats, per les cantonades i es venien en fulls impresos. El romanço del Víctor no n’és cap excepció. El text narra el suposat intent del malvat alcalde d’aconseguir que les tropes sortissin al carrer per reprimir el poble, en un diàleg amb el comandant militar als quarters reusencs, i fa referència a les seves actuacions com a alcalde. Més enllà del seu valor literari, el romanço és un exemple de crítica política ferotge que denigra el protagonista quan ja és lluny de la ciutat.

Entre la història i la llegenda, la figura del Víctor ens permet apropar-nos a un episodi del passat de la ciutat –els fets de 1868, inici del Sexenni Democràtic– tot recordant també la funció comunicativa dels antics romanços, en una activitat organitzada conjuntament per l’Arxiu Municipal i Carrutxa. L’activitat compta amb la col·laboració de la companyia de teatre «La Gata Borda» de Reus.

Les malvestats del Víctor. Història i llegenda a l’entorn del nom d’una plaça de Reus. Dijous 29 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre. Arxiu de Reus (C/ de St. Antoni M. Claret, 3)

 

Twitter Updates

Gata Borda

Gata 1 1 f. [ZOM] Femella del gat.
Bordar v. intr. [LC] Lladrar amenaçadorament. Els gossos borden: senyal que algú ha entrat a l’hort.
Bord -a 1 1 adj. i m. i f. [LC] Bastard 1 . 1 2 adj. i m. i f. [LC] Nascut de pares desconeguts. Aquella nena era borda, i se l’havien afillada. Un bord, un bordet.
2 adj. [LC] [AGA] Que no produeix fruit, silvestre, no empeltat.