I com era el ball de Dames i Vells?

De totes aquestes nombroses referències no citen cap mena de particularitat del ball, ni molt menys s’ha trobat el text del ball com van fer a Tarragona.
Es dedueix que el ball de Dames i Vells de Reus havia de ser tan mordaç i iconoclasta com ho és avui dia el de Tarragona ja que el 29 de juny de 1763 en passar la processó de Sant Pere per la Plaça Mercadal, un component del ball "dirigió sus muecas a los soldados" i aquests el van prendre presoner. Llavors els altres balls, espectadors i capellans van començar a clavar cops de puny, i fins i tot, cops de ciri als soldats. Des del Campanar es va tocar a sometent i la gent ocupà el Mercadal i el carrer de Monterols "armados de toda clase de armas" i els soldats es replegaren al quarter deixant lliure el dansaire. Tot i això aquest s'hagué de refugiar un any al convent de Sant Francesc, el campaner a Poblet, el tinent d'alcalde empresonat i el cap militar expulsat del regiment. Tot i aquesta mordacitat i el transvestisme que gastava el ball veiem que era àmpliament acceptat per la ciutadania, sectors clericals inclosos.
A la imatge, relació de despeses de la Confraria de Sant Domènec, corresponents al trasllat de la imatge a la seva capella del portal de Monterols, el 1798. Hi figuren Dames i vells entre d'altres danses i balls parlats (AHMR).